Una marató pels nadons prematurs

Cada any neixen a Catalunya més de 4.000 nadons prematurs que han de romandre setmanes i fins i tot mesos a les unitats de neonatologia dels hospitals per tal de poder rebre l’alta. Diversos estudis demostren que els nadons prematurs necessiten, encara més, el contacte i l’escalf de la mare i del pare, pell amb pell. En bona part això s’aconsegueix amb l’anomenat mètode cangur, el qual contribueix a fer que el nadó descansi millor, que la seva respiració sigui constant i s’afavoreixi una recuperació i creixement més eficaç.

És molt important disposar d’un entorn favorable i ajudar les famílies a sentir-se com a casa i superar les circumstàncies adverses amb les quals han de lluitar els nadons prematurs. Amb aquest propòsit neix 'Amb tu, com a casa'.

“L’Anna, la meva filla gran, va néixer el 18 de març de 2005 amb 28 setmanes i 2 dies de gestació, i 560 grams de pes, i va passar 92 dies al Servei de Neonatologia de l’Hospital Materno Infantil Vall d’Hebron. Van ser unes setmanes molt lentes, el temps semblava aturat i el dia a dia de la família es va concentrar en donar suport a aquella criatura que havia nascut en unes condicions de fragilitat extremes.

Què fas quan no pots tenir a casa la teva filla acabada de néixer? Quant de temps haurà de passar a l’UCI? Anirà tot bé? A priori no es poden respondre aquestes preguntes; però trobes respostes en el dia a dia, deixant-te acompanyar per tot allò que et demanen metges i infermeres, i per l’escalf que fora l’UCI reps de familiars i amics.

Vam viure moments durs, amb plors i emocions que vam aprendre a gestionar. L’Anna va rebre una excel·lent atenció de l’equip professional i els pares vam fer tot el que estava a les nostres mans, malgrat que només podíem estar amb ella entre dues i quatre hores al dia, repartides en torns de matí i tarda. En aquelles estones fèiem el cangur, li parlàvem, l’acariciàvem i ella també ens omplia de vida per passar la resta de les hores del dia sense ella. La presència de la mare o del pare són úniques: la veu, les carícies, el tacte i l’escalf quan es fa el cangur, són sensacions que ajuden a uns i altres.

En aquells dies del 2005 aquestes van ser les millors condicions possibles, l’Anna va créixer i va tirar endavant. Va rebre l’alta després de tretze setmanes -aproximadament les que li faltaven de gestació al ventre matern-, amb 1.800 grams de pes, una mirada molt vivaç i el mateix nervi que la va mantenir sempre amatent i enganxada a la vida."

Quan vaig conèixer el projecte 'Amb tu, com a casa', que té el propòsit de recaptar fons per fer realitat un nou Centre de Neonatologia Avançada, la meva família i jo ens vam sentir molt identificats i no vam dubtar en donar-li suport a través de la iniciativa 'Corre per una causa solidària' que un any més proposa la Zurich Marató de Barcelona.

Ens acompanyeu!